¡Fa molts anys que es va construir!

En finalitzar la construcció d'una nova edificació, el promotor ha de comparèixer davant del notari perquè atorgui l'escriptura d'obra nova. Un cop es disposa d'aquesta escriptura, ja es pot inscriure l'obra al Registre de la Propietat. En aquests casos, tributa per l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats (AJD), atès que l'escriptura “té per objecte quantitat o cosa valuable”, que es pot inscriure en un registre públic i que no està subjecta a altres impostos incompatibles (a ISD, a ITP-TPO o a operacions societàries, per exemple).

La base imposable de l'AJD és el “valor real de cost de l'obra nova” declarat a l'escriptura, i s'ha d'aplicar sobre aquest import un tipus d'entre el 0,5 i l'1,5% (segons la comunitat autònoma). A aquests efectes, el TEAC ha establert com a criteri que la base imposable és el cost d'execució de l'obra (és a dir, els costos materials de dur-la a terme, sense tenir en compte el valor de mercat de l'immoble).

Doncs bé, el Tribunal Suprem ha confirmat que això és així fins i tot si han passat molts anys entre la data en què es va construir l'immoble i la data de l'escriptura d'obra nova. En aquest cas, s'ha de prendre com a base imposable de l'AJD el cost d'execució de l'obra de l'any de la construcció, sense que Hisenda pugui fer una actualització monetària d’aquests costos.