Lloguer turístic

El Tribunal Suprem (TS) ha estimat parcialment el recurs de la Generalitat Valenciana contra el RD 1312/2024, que regula el procediment del Registre únic d'arrendaments i crea la Finestreta única digital d'arrendaments per recollir i intercanviar dades sobre lloguers de curta durada (com els turístics).

La clau era si l'Estat tenia "títol competencial ” (és a dir, base constitucional) per imposar un registre únic a escala estatal. El TS analitza diverses possibles bases i les va descartant una a una. Primer, rebutja que encaixi en la competència estatal sobre legislació civil i ordenació dels registres (Constitució, art. 149.1.8), perquè no s'està inscrivint un contracte de lloguer ni càrregues sobre la propietat perquè tinguin efectes davant de tercers. Segons el TS, aquí el que es crea és un registre sobre immobles (o parts d'immobles) que serveix per obtenir un número de registre imprescindible per poder anunciar el lloguer en plataformes en línia.  I això, diu el tribunal, no és "un registre públic" dels que cobreix aquest article.

Tampoc li val al TS l'argument de la igualtat bàsica dels espanyols (Constitució, art. 149.1.1), perquè la norma no es limita a fixar unes condicions mínimes, sinó que regula de forma molt detallada un registre nacional pensat per donar informació a les Administracions. I també descarta que sigui una simple mesura de bases o coordinació econòmica (Constitució, art. 149.1.13), ja que se superposa als registres autonòmics existents amb una regulació exhaustiva. Ni tan sols ho justifica com a estadística estatal (Constitució, art. 149.1.31), perquè el procediment del registre no està directament relacionat amb aquesta finalitat.

Ara bé, el TS sí que admet que l'Estat pot regular la Finestreta única digital, la coordinació entre finestretes i les obligacions de transmissió de dades de les plataformes en línia, incloses finalitats estadístiques, recolzant-se en la Constitució arts. 149.1.13 i 149.1.31.