Silenci administratiu

En aquest cas, una treballadora del Servei Murcià de Salut va demanar el reconeixement de les diferències salarials per haver estat cap en el seu hospital. Com que l'Administració no va respondre a temps, s'entenia que li donaven la raó per silenci administratiu positiu, és a dir, que, com que no responien, es considerava que la seva sol·licitud era acceptada. Després l'Administració va intentar anul·lar aquest "sí" tàcit, declarant que era perjudicial per a l'interès públic i portant la qüestió als tribunals.

El jutjat de primera instància va anul·lar l'acte, però el Tribunal Superior de Justícia de Múrcia va revocar aquesta decisió, dient que ja hi havia una sentència ferma que confirmava l'efecte del silenci positiu i que, per tant, no es podia tornar a discutir.

No obstant això, el Tribunal Suprem ha aclarit que l'Administració sí que pot revisar d'ofici aquests actes obtinguts per silenci positiu, encara que ja hi hagi sentència ferma, sempre que aquesta sentència només digui que es va produir el silenci positiu, però no valori si la petició era legal o no. És a dir, si el tribunal només va confirmar que l'Administració no va respondre a temps, però no va analitzar si la reclamació era correcta, l'Administració pot iniciar un procediment de revisió i, si escau, anul·lar aquest acte si considera que és il·legal. Cada cas s'ha d'analitzar d'acord amb el que s'hagi decidit realment a la sentència anterior.