Préstec entre particulars

Les estadístiques del Banc d'Espanya són un element de referència per determinar si un préstec incorre o no en usura (interès abusiu, notablement superior al normal i manifestament desproporcionat). Però això és predicable exclusivament a operacions concertades amb les entitats de crèdit, que són les que nodreixen aquestes estadístiques.

Altres empreses diferents, que es dediquen  de forma professional a la concessió de crèdits o préstecs hipotecaris, actuen amb subjecció al marc general de la legislació civil, mercantil, hipotecària i de consum, i, específicament, al que disposa la llei de contractació amb els consumidors de préstecs o crèdits hipotecaris i de serveis d'intermediació (L 2/2009). Aquí la comparació deu ser amb l'interès normal o habitual en aquest segment del mercat de crèdit.

Si parlem de préstecs entre particulars, mancant altres elements objectius de comparació, en principi, s'ha de prendre com a element de comparació el més proper; és a dir, els preus habituals dels diners al mercat extrabancari.

Així ho ha entès el Tribunal Suprem (TS) en una sentència recent que ha declarat vàlid un préstec entre particulars que havia estat prèviament declarat nul, per usurari, pels tribunals en aplicació de la llei de repressió de la usura. L'interès pactat és d'un 14% anual fix per a tota la durada del contracte.

El prestador és un cuiner, no dedicat professionalment a l'activitat de concedir préstecs. I la prestatària, que va interposar la demanda per anul·lar el préstec, és netejadora.

El TS ha considerat més adequat utilitzar com a cànon de comparació els tipus mitjans d'interès dels préstecs hipotecaris propis del mercat de crèdit alternatiu, des de la perspectiva del qual no aprecia que el tipus d'interès remuneratori pactat en el préstec litigiós resulti notablement superior al normal dels diners.